El fenomen MENA, una realitat que requereix de més recursos econòmics i humans i amplitud de mires

Organitzada per l’empresa lleidatana de seguretat privada Grup Seven i IPA Lleida (Associació Internacional de Policia) el passat dijous 21 de febrer va tenir lloc a l’edifici Caixa Fòrum de Lleida la primera jornada específica per parlar sobre una realitat creixent com és l’arribada a Espanya de menors estrangers sense la referència d’un adult responsable (la major part barons d’entre 15 i 17 anys, però també de nens i nenes, en menor mesura, de uns 8 anys en amunt).

La realitat sempre és tossuda i per molt que es miri cap un altre cantó el cert es que l’arribada de nens i nenes, de joves menors de 18 anys a Catalunya i la resta de l’Estat és un un fet més que constatable (prop de 3.500 a Catalunya durant el 2018 i més de 5.000 a les costes andaluses als darrers sis mesos de 2018). Davant d’aquest panorama Grup Seven i IPA van decidir organitzar aquesta jornada per tal de parlar obertament, donar visibilitat i reflexionar sobre aquesta situació que urgeix de solucions més efectives, especialment a l’hora d’aportar més recursos, tant econòmics com humans, formatius i estructurals.

La jornada, que va començar amb la benvinguda als assistents per part sotsdelegat del Govern Sr. José Crespín i a la Regidora de l’Ajuntament de Lleida la Sra. Sara Mestres, va tenir en Cristina Guerrero, de Cruz Roja Andalucia, a la primera ponent. La Sra. Guerrero responsable d’aquest àrea a Andalucia, uns dels primers receptors d’aquesta menors, ens va situar d’una manera clara en el problema, d’entrada qüestionant el propi terme MENA i referint-se a aquests nens i nenes, a aquestes persones com joves migrants sense la referència d’un adult. En la seva exposició va destacar el fet de que aquest joves  “MENA”, són menors d’edat i per tant estan acollits i protegits per una legislació específica, que cal complir i aplicar. Així mateix, en la seva intervenció va destacar que la gran majoria d’aquets joves arriben a Espanya amb l’objectiu de trobar una vida millor, amb el consentiment de la seva família, que probablement ha invertit tots els seus recursos per que pugui afrontar aquest viatge, que realitzen amb les mateixes condicions i riscos que un adult, és a dir, arriscant en moltes ocasions la seva vida.

La intervenció de la representant de la Cruz Roja va deixar pas a un altra també de caràcter social amb la participació del Sr. Joan Santacana, director dels serveis territorials de Treball i Afers Socials, el director del centre d’acollida i formació Sant Joan de Deu d’Almacelles i el professor de Serveis Socials de la Universitat de Lleida, el Sr. Xavier Pelegrí. En el decurs de la seva intervenció el Sr. Santacana va facilitar diferents dades d’interès sobre el número de persones arribades a Catalunya i altres  aspectes vinculats amb el procés de recepció, atenció, formació i cura en la seva arribada i posterior estància a les nostres contrades, des de la tutela per part de l’administració, fins al compliment dels 18 anys; tot i que, tal i com van indicar la gestió i suport de l’administració no acaba, necessàriament, en aquell mateix moment. Així mateix, els ponents van explicar algunes dades al respecte de la motivació d’aquest menors a l’hora de fer el viatge, els seus perfils (destacant la presència de joves del Marroc, d’entre 15 i 17 anys, escolaritzats fins al moment de la seva arribada).

Marc Febas, director del centre d’acollida de Sant Joan de Deu d’Almacelles, primer punt de referència per als Joves Menors Sols que arriben a Lleida va explicar el  treball dut a terme en aquests centres  amb aquets menors amb l’objectiu de preparar-los per la seva vida plena en societat una vegada hagin complert els 18 anys, procurant la seva integració mitjançant l’educació i la tutela. 

El Sr. Xavier Pelegrí, professor de la UdL va posar en coneixement dels més 180 assistents a la jornada, que van superar l’aforament previst en primera instància, diferents conclusions dels estudis realitzats a la universitat amb la col·laboració dels alumnes d’aquest centre de coneixement sobre la migració en general i la dels nens i nenes, joves emigrants sense la referència d’un adult, en particular.

Xavier Prats, director de Prats Advocats va destacar el important paper desenvolupat per part dels vigilants de seguretat als centres d’acollida

Xavier Prats, advocat lleidatà i assessor jurídic de Grup Seven, un dels organitzadors d’aquesta jornada, va intervenir en aquesta jornada destacant l’important paper desenvolupat per part dels vigilants de seguretat en aquest centres d’acollida i tutela –és molt important destacar que en cap cas es tracta de menors privats de llibertat-. Davant del gran nombre de persones que habiten en aquests espais la presència dels vigilants de seguretat contribueix d’una manera decisiva a la convivència i a reduir d’una manera significativa la conflictivitat. Els vigilants de seguretat, fent referència directa als treballadors de Grup Seven (amb una àmplia experiència en el tracte amb el jovent per esdevenir l’empresa líder en la prestació de serveis de seguretat privada a les empreses d’oci nocturn de Lleida) realitzen una funció també d’acompanyament i auxili a aquests menors. Una tasca feta des de l’empatia i compresió per la situació que estan vivint aquests joves. En aquest sentit, també va destacar que donades les característiques de la tasca a realitzar es busquen perfils de vigilants de seguretat amb una formació i coneixements específics per la tasca desenvolupada.

Per la seva banda, Manel Gil, advocat i director d’atenció al ciutadà dels Mossos d’Esquadra a Lleida va explicar el procediment i els passos habituals a seguir des de que es localitza un menor no acompanyat, la seva identificació –un dels processos més complicats especialment pel que fa a la l’edat-, etc. En aquest sentit, va destacar que aquest procés és molt llarg i les recursos econòmics molt escassos. Així mateix, va denunciar que en aquests moments el sistema està col·lapsat davant el gran número de joves migrants sense la referència d’un adult que arriben a España, especialment a Andalucia i Catalunya i que és inadmissible que aquests nens i nenes passin dies a les comissaries abans de ser enviats a centres d’acollida.

La cap de radiologia de l’Hospital Arnau de Vilanova, la doctora Maria Mercedes Reñé i el Dr. Adrià Esplugues Vidal, radiòleg del mateix hospital, van ser protagonistes d’una interessant ponència al respecte de les debilitats i fortaleses de la prova de Greulich i Pyle a l’hora de determinar l’edat òssia, quelcom imprescindible a l’hora d’identificar i ajudar als joves migrants sols.

Aquesta exitosa i profitosa jornada, que va tenir com a conductor de la mateixa a Jordi Fadurdo, de IPA Lleida, va acabar al voltant de les 14.00 amb la intervenció de l’advocat Josep Prunera, que va explicar als presents diferents aspectes vinculats amb la Llei d’Estrangeria i el seu encaix i aplicació en el cas dels nens i nenes, dels joves estrangers que arriben a Espanya sense la tutela dels seus pares o un adult.

No Comments

Post a Comment